Què és l’ Osteopatia?
L’ osteopatia és un sistema de medicina manual basat en els descobriments i l’experiència clínica del seu fundador: l’americà, Dr. Andrew Taylor Still (1828-1917). Aquest, fou el primer metge en realitzar i comprendre la relació entre l’estructura i la funció de l’organisme humà, a partir d’una concepció, que es basa en una idea del cos com a unitat: on l’estructura (anatomia) i la funció (fisiologia) són totalment interdependents.
Podríem dir, que és una escola de medicina que es basa en el fet que el cos és un organisme vital on l’estructura i la funció estan coordinades. Segons això, la malaltia és una alteració d’una respecte de l’altra, mentre que la teràpia és una restauració manipuladora d’aquestes anomalies. Es tracta d’ una filosofia de medicina (curativa) que té un sistema complet de teràpies.
L’osteopatia utilitza una gran varietat de mètodes de tractament. Tots ells, basats en totes les condicions anormals del cos, en les lleis naturals i els principis vitals de la vida, és a dir, els ajustaments de totes les forces vitals del cos, ja siguin físiques, químiques o mentals.
A partir d’aquestes idees, la osteopatia considera, que la salut depèn del manteniment de les relacions adequades entre les diferents parts del cos. Per això, les alteracions del sistema neuromusculoesquelètic tenen relació amb la biomecànica del cos, podent influir tot plegat en la funció natural dels òrgans.
La pràctica osteopàtica, mitjançant les manipulacions d’estructura, múscul, teixit connectiu, abasta disfuncions estructurals, viscerals, neurològiques, endocrines i immunològiques. El seu objectiu serà, intentar restaurar l’equilibri mecànic global de l’individu, posant-lo d’acord amb el seu entorn anatomofisiològic, respectant els principis generals de la medicina.
La osteopatia considera cada persona com un individu únic i diferent dels altres. Fent servir les mans, s’identifiquen asimetries i disfuncions en el cos; i amb estiraments suaus i tècniques de mobilització, es treballa el cos per crear las concisions perfectes per facilitar el procés de curació.
L’osteopatia pot ajudar en totes les etapes de la vida: dones embarassades, bebès, nens, joves, adults i gent gran. Adaptant-se a l’edat i la morfologia del pacient, s´aplicaran unes tècniques o unes altres.
No és una alternativa a la medicina convencional, sinó una professió complementària que permet realitzar tractaments addicionals.
Indicacions:
- Sistema músculo – esquelètic: contractures, tendinitis, lumbàlgies, cervicàlgies, dorsàlgies, pubalgies, dolors després d’un traumatisme important (esportiu, de tràfic, etc.)
- Sistema neurovegetatiu: estrès, ansietat, problemes de son, etc.
- Sistema circulatori: problemes de circulació en membre inferior/superior, hemorroides, edemes, etc.
- Sistema digestiu: dolor abdominal inespecific, hèrnia d’hiat, restrenyiment, diarrees, etc.
- Altres: dolor menstrual, vertígens, migranyes, cefalees, etc
Tipus de tècniques:
- Osteopatia estructural. Tècniques d’alta velocitat. Amb aquestes manipulacions el terapeuta busca recuperar el moviment total d’una articulació bloquejada i normalitzar els reflexos neurològics. Normalment, són aplicades a la columna vertebral i produeixen un so audible.
- Osteopatia visceral. Les visceres de l’abdomen i del pit poden patir tensions i restriccions en la seva mobilitat que afectaran a la seva funció o podran provocar dolor o molèsties en altres parts del cos. Aquesta branca de l’osteopatia busca normalitzar les relacions entre les diferents visceres i eliminar tensions en els teixits viscerals.
- Osteopatia cranial. Dintre del crani hi ha una membrana que envolta el cervell, continua dintre de la columna protegint la medul·la espinal i acaba en sacre i còccix. El sistema nerviós central, el qual recobreix, controla la funció de cada òrgan, múscul i nervi del cos. Sutherland creia que els ossos del crani no estaven totalment fusionats en l’edat adulta, com normalment es pensa, sinó que en realitat hi ha un suau moviment involuntari. Va suggerir que aquest moviment estava influenciat pel flux del líquid cefaloraquidi, i que aquest moviment es podia bloquejar. Va desenvolupar unes tècniques suaus i subtils que consisteixen en pressions lleugeres que ajuden a alliberar compressions i bloquejos en el crani. L’osteopatia cranial pot ajudar en molts problemes de salut com ara els mals de caps i migranyes, mals d’esquena, sinusitis, estrès o alteracions digestives.