El massatge es pot definit com una tècnica de tractament manual basada en la mobilització amb intencionalitat terapèutica dels diferents teixits del cos humà. Té com a finalitat provoca una resposta analgèsica, sedant i/o estimulant, aconseguida amb la combinació de moviment i pressió aplicades amb les mans del fisioterapeuta.
Es pot utilitzar amb l’objectiu terapèutic de disminuir el dolor i les tensions i relaxar o estimular la musculatura.
El concepte massatge engloba una gran varietat de tècniques, de molt diferent procedència i filosofies. Algunes plenament estudiades i de gran utilitat terapèutica, i d’altres sense cap o molt escassa evidència de la seva eficàcia.
Es aplicat per multitud de terapeutes, arreu del món. Però en l’àmbit de la fisioteràpia, el massatge no és un procediment d’aplicació estandarditzat. El que diferencia el seu ús dins de la fisioteràpia és que constitueix una eina més de l’ampli arsenal que disposa la professió, i que en tots els casos s’aplica prèvia una avaluació de les alteracions de l’individu i un procés de raonament clínic que pretén dur a escollir la millor opció pel tractament d’un individu en concret en un moment determinat.
Entre les moltes tècniques d’aplicació manual dins de la fisioteràpia que es poden considerar massatge, algunes d’elles de llarga tradició, destaquen:
– Massatge clàssic. Amb efecte global sobre el teixit connectiu, muscular, articular, circulatori i limfàtic.
– Massatge del teixit conectiu o Bindegewebsmassage (Elisabeth Dicke, 1929; W Kohlrausch, 1953).
– Drenatge limfàtic manual (Émil Vodder, 1932-36; Albert Leduc, 1983).
– Massatge transversal profund o tècnica de Cyriax (James Cyriax, anys 50).
– Massatge reflex: – Massatge dels punts reflexes, digipuntura (tècnica de Georgia Knap).
– Reflexologia podal (Eunice Ignham, anys 30; Hanne Marquartd, anys 60).
– Massatge del periosti de Vogler-Krauss (P Vogler, 1953; H Krauss, 1940).
– Massatge reflex de zones musculars (Wolfgang Kohlrauch, anys 30).